Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

20 joves d’Espanya, Itàlia i Portugal excavaran al jaciment visigot València la Vella de Riba-roja buscant una ciutat amagada del segle VI

Des de dilluns participen en el IV Curs d’arqueologia cristiana i visigoda

Una vintena de joves vinguts de diverses ciutats d’Espanya, Itàlia i Portugal participaran des de dilluns vinent en el IV Curs pràctic d’arqueologia cristina i visigoda que tindrà lloc al jaciment de València la Vella a Riba-roja de Túria, organitzat conjuntament per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Ajuntament de Riba-roja amb la finalitat que els estudiants i participants en perfeccionen l’aprenentatge.

Es tracta d’estudiants de grau postgrau de l’especialitat d’arqueologia procedent de Múrcia, Madrid, Catalunya, Andalusia, la Rioja i València, a més dels països veïns Portugal i Itàlia que des de dilluns 29 de juliol fins el 16 d’agost tindran l’oportunitat d’aprendre les tècniques adients d’excavació, aprenentatge i usos instrumentals sobre la mateixa excavació, la lectura i la interpretació, a més de les fases del registre i la posterior documentació. Les feines estaran coordinades, com en les edicions anteriors, pels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Roselló.

Les tres setmanes de què consta el curs estan estructurades en jornades que combinen diverses facetes necessàries per completar l’aprenentatge, amb la feina a peu de camp al jaciment de València la Vella, els treballs de laboratori on s’analitzen les troballes i es posen en valor, a més de visites didàctiques a altres jaciments valencians dels voltants i un cicle de conferències, obertes a tot el públic.

Precisament, el cicle d’enguany consta de quatre jornades. La primera tindrà lloc el proper dimarts amb “Viure en època visigoda: una aproximació a l’arquitectura domèstica del nord-est peninsular”, a càrrec de Karen Fortuny Mendo (Icac). La segona conferència serà el 6 d’agost amb “La fundació de ciutats en època tard antiga (segles IV-VIII)”, amb Albert Ribera Lacomba. La tercera jornada se celebrarà en 13 d’agost amb el contingut “El regne visigot: una aproximació a través de les monedes”, de Ruth Pliego, de la Universitat de Sevilla. Finalment, el 15 d’agost serà el temps de “Excavacions en València la Vella 2019, els primers resultats, a càrrec de l’equip de les excavacions d’enguany. Totes les conferències tindran lloc a les 19 hores a la sala noble del Castell de Riba-roja de Túria.

Les edicions anteriors han permès descobrir una sèrie de troballes i aspectes desconeguts fins ara, la qual cosa ha suposat escorcollar i conèixer amb més detall diversos continguts de les civilitzacions que hi van passar durant segles. De fet, cal recordar que en 2016 es van reprendre les excavacions a València la Vella després de 35 anys d’absència.

Entre els descobriments cal destacar-ne les dues torres de la muralla noves (sectors sud i oest) i les escales d’accés a la plataforma superior que han permès analitzar-ne els materials i les tècniques constructives. Una fotogrametria dels trams excavats, un actualització de la topografia general del jaciment i una documentació de la part més elevada del recinte, els murs i els paviments de morter van completar les tasques de l’àrea productiva, possiblement el conreu del vi.

No obstant, el moment culminant va arribar l’any passat quan s’hi van trobar dues monedes d’or i altres 125 de bronze que es remunten a l’època visigoda i anteriors. Eixa troballa ha suposat millorar el coneixement del poblat, fundat l’any 550 pel rei Leovigild, en un context que fa suposar la possible existència d’una ciutat, a més d’edificis públics com una basílica en la zona.

L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha recalcat l’aposta de l’equip de govern “per continuar escorcollant i investigant les 4’8 hectàrees de què consta el jaciment, perquè sols d’eixa forma podrem conèixer millor els nostres avantpassats i, per tant, saber-ne més de com vivien, com es comportaven i quines relacions s’hi establien, la qual cosa ens permet comprendre moltes de les coses que hui dia tenim al poble”.




Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

Mastodon